Altres edicions
L'abordatge del dolor infantil a Espanya s'enfronta a importants desafiaments, entre els quals es troben la dificultat de valoració dels pacients més petits, l'oferta limitada de tractaments validats, l'escassetat de guies clíniques per a l'abordatge del problema, així com la falta d'estudis i formació dels agents implicats.
Amb l'objectiu d'analitzar la situació actual al nostre país i contribuir a la visibilitat i conscienciació d'aquest problema, la Càtedra de Dolor Infantil Universitat Rovira i Virgili - Fundació Grünenthal ha organitzat, juntament amb l’Hospital Universitario La Paz i el Grupo de Trabajo de Dolor Infantil de la Sociedad Española del Dolor (SED), la II Jornada Nacional sobre Dolor Infantil, en què els professionals implicats en el tractament del dolor d'aquesta població tan vulnerable han pogut conèixer aspectes tan rellevants com els protocols en valoració, l'abordatge del dolor en nens amb autisme, novetats farmacològiques i terapèutiques des de perspectives com la psicoteràpia o fisioteràpia.
II Jornada Nacional sobre Dolor Infantil
"Volem promoure l'interès en l'estudi i tractament del dolor infantil així com facilitar un espai dedicat a la formació especialitzada en el qual es presentin els avenços en l'avaluació i tractament del dolor infantil", ha assegurat el director de la Càtedra i coordinador del grup de Treball de Dolor Infantil de la SED, el professor Jordi Miró, qui ha considerat prioritari revisar la situació actual i promoure accions mínimes imprescindibles que facilitin aquest tractament al nostre país: "cal un canvi en el model d'atenció de base i això requereix, entre altres coses, millorar la formació de professionals. Amb aquesta jornada pretenem contribuir a la sensibilització, educació i formació dels agents interessats."
El dolor crònic afecta entre el 20 i el 30% de la població infantil i juvenil, dels quals el 5% pateix greus problemes de discapacitat associats al dolor, segons els últims estudis liderats pel professor Jordi Miró. No obstant això, a diferència del que passa als adults, el doctor Francisco Reinoso, cap de la Unitat de Dolor Infantil de l'Hospital Universitari La Paz, ha assegurat que el dolor crònic sol tenir un origen osteomuscular, abdominal o tipus cefalees, en els quals no arriba a trobar-se una malaltia present en el moment del desenvolupament del dolor: "en alguns casos hi va haver una lesió orgànica que va poder desencadenar el dolor prèviament, però en altres casos, no som capaços de trobar la causa". Per aquest motiu, segons el doctor Reinoso, té especial rellevància la prevenció amb la identificació dels factors de riscos psicològics, socials, familiars i metges, que condicionen que un dolor agut acabi cronificant.
Per a això, és necessari, en paraules del president de la SED, Juan Antonio Micó, que es realitzin més estudis sobre aquest problema: "Cal tenir en compte que el dolor infantil cal observar-no només en dispositius assistencials, sinó també en el col·legi, a casa ... pel que intervenen també pares i mestres ". A causa d'aquesta peculiaritat i de la falta de consciència social, el dolor infantil pot ser infradiagnosticat i infratractat.
IV Premi a la tasca contra el dolor infantil
El IV Premi a la labor Contra el Dolor Infantil ha recaigut sobre la doctora Paloma Rubio Pascual per un model de tractament per a nens amb Síndrome de Dolor Regional Complex que s'ha implementat a la Unitat de Dolor de Servei d'Anestèsia Pediàtrica de l'Hospital 12 de Octubre de Madrid. Aquest model s'ha desenvolupat sota tres premisses d'un equip multidisciplinari, l'aplicació d'un model biopsicosocial i el tractament ambulatori durant el procés de curació.
La doctora Rubio ha explicat que el tractament es realitza des de tres nivells simultanis:
- Farmacològic per l'anestesiòleg de la Unitat de Dolor Pediàtrica
- Psicològic amb avaluació integral de la unitat nen-adolescent i família, pel psiquiatre i Psicòleg de la Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil
- Rehabilitador per la Unitat de Rehabilitació Infantil amb un programa personalitzat i integral sempre en horari extraescolar
Segons aquesta experta, l'objectiu és la rehabilitació funcional de l'infant i de la seva família, que el nen i la unitat familiar tornin a la seva vida i activitat normal el més aviat possible i, fins i tot, que durant el tractament el menor pugui romandre en el seu entorn familiar , escolar i social. Això només és possible gràcies a la coordinació contínua entre els agents implicats. "Aquest premi és un reconeixement a una feina complicada i intens que desenvolupem diferents especialistes: anestesiòlegs, psiquiatres, rehabilitadors i traumatòlegs infantils", ha assegurat la doctora Ros.
En aquesta quarta edició del premi també s'han destacat dos treballs finalistes. Estudi i investigació sobre el dolor agut i crònic en nens amb Trastorn de l'espectre autista (TEA) presentat per la Dra. Maria Dolors Presons Baró de l'Hospital Clínic Universitari Virgen de la Arrixaca de Múrcia, com a primer finalista, i en segon lloc, Metodologia de aprenentatge, microlearning i gamificació: Hospital sense Dolor i model de confort en pediatria d'Encarna Gómez Gamboa i Imma Oliveras Giralt de la Fundació per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.